BSE #2. "You were right about the stars"

Vas marxar dins la teva (i meva) boira, poques hores després que et cantés que tenies raó sobre les estrelles, que totes són sols ponent-se, i des d'aleshores, des d'aquell matí enlluernant, no t'he pogut cantar més i tot m'ho he hagut de cantar a mi. No ploris, pots comptar amb mi, reina, tot i que sóc jo qui t'ha plorat més. Vas marxar dins la meva boira i m'has deixat amb les cançons per fer-me companyia, i la rutina, que s'està tornant més dura i tot que abans que te n'anessis. Fumo els últims pitis del paquet mentre t'escric, aquí, a un món literal i a cinc hores de distància, mentre espero el teu missatge que em digui que estàs bé, que em faci sentir egoista per sentir-te lluny i no deixar-te viure el segon millor viatge de la teva vida. He pres consciència que no falta tant temps ara ja perquè tornis i moro per omplir de vida el record, el desig i la distància, però encara falta massa i aquest mes s'està fent tan llarg com el teu d'ara fa un any. Sort que jo. No tenim diners no, però som tot el que tenim mentre ens pensem. I ens tenim.