No he enviat gaires missatges aquest Primavera Club i per tant la broma del post dels sms no tindria gaire gràcia ara. Tampoc no té gaire gràcia la llista dels moments que més recordo que ve a continuació, però per mi és important. Quan me la miri d'aquí uns mesos els recordaré i tot plegat reviurà amb més força.
1. La cocacola light que em vaig prendre tot sol a una terrassa al costat del Monasterio jugant al solitari de l'ipod abans d'entrar al Monasterio durant la mitja hora anterior al concert de Caballo Trípode. Dissabte a mitja tarda.
2. Woods i el seu "The Number", particularment la frase "if you'll pass that number / waiting for the summer / so that you cannot rest", que em va impactar i hipnotitzar. Al Jamboree, dissabte a la nit.
3. La Tara Jane llençant amb mala hòstia panderetes i cascabells als quatre gats que érem al seu concert. A mi em va caure una cosa que no era ni una pandereta ni un cascabell, però de la que no sé el nom. Vaig portar el ritme millor que el dia de The Missing Leech A Viva Veu. A la Bikini, divendres a la tarda.
4. "Nothing to Be Done" de The Pastels en un moment que me'n vaig anar al lavabo. Em vaig aguantar la pixera i vaig tornar al meu lloc per cantar en condicions "don't talk that way, don't talk that way, don't talk that way". A l'Apolo, dimecres al vespre.
5. Els foreros hooligans del meu darrera a So Cow, cridant "this angry silence!" i "casa! blanca!", i jo com ells, feliç i content, en una plena sensació de joia i alegria. A La [2], dissabte a la nit.
6. El Jeffrey Lewis i el seu còmic sobre la crisi dels míssils de Cuba. Dijous al vespre al Monasterio.
7. El Jeffrey Lewis cantant "Strange" de Galaxie 500 a la prova de so immediatament anterior al mateix concert que el del còmic de la crisi dels míssils.
8. Esperar per aforament complet al Jamboree per entrar a Za i, un cop van sortir prou persones per poder entrar nosaltres, veure que a baix hi havia, com a molt, tres quarts de la sala plena. Dijous al vespre.
9. Les enganxines que tapaven el logo d'Estrella dels tiradors de cervesa de l'Apolo.
10. En la mateixa línea, les mitjanes d'Estrella que dijous servien a Jamboree i Monasterio. Dissabte, a les mateixes sales, servien San Miguel. Mai me'n vaig demanar cap, només una a mitges.
11. El millor rollito primavera (he!) de la meva vida. Restaurant xinès del carrer Nicaragua, divendres a la nit.
12. Les dues hores a un bar de paquistanesos al carrer Nou de la Rambla, escoltant una conversa sobre literatura, psicologia, universitats americanes i cinema amb quatre catalans i un de Los Angeles. Els paquistanesos servien les copes portant les ampolles de licor a la taula i només cobraven un euro més que a La Chavala. Dissabte a la nit.
13. El discurs final de Van Pierszalowski amb un cafè amb llet a la mà cagant-se en tot al final de l'entrevista que li va fer la senyoreta Dua a la porta, al carrer, del Petit Apolo. Diumenge a la tarda.
14. Arribar a Paral·lel per anar a veure Beach House i, un cop vista la cua quilomètrica i l'aforament complet, decidir tornar a casa a dor-mir. Ggggg. Divendres a la nit.
15. La Scout Niblett xiuxiuejant "let's kidnap each other and start singing our song" i cridant com una boja al final del seu concert. Em vaig haver de contenir les llàgrimes. I no és conya. Dissabte al vespre, al Monasterio.
El setzè és privat.
.jpg)
