diumenge, 12 / juliol / 2009

Wind's Poem


No sé si realment el que hi ha són influències de black metal, però des que es va passar tot un hivern a Noruega que és possible. Els primer minut i mig de 'Wind's Dark Poem' és tan hipnòtic com va ser escoltar-lo per primera vegada amb 'Appetite'. Aquesta capacitat d'astorar potser l'havia perduda amb els discos en acústic a favor de la tendresa i l'empatia, però no sembla que ara això hagi desaparegut de nou. No és un disc estival, no l'he escoltat en el millor moment. És un xoc bestial. Potser, en el seu moment, la pregunta era fora de lloc, però després d'haver estat llegint les lletres de Dawn tornant a l'hostal, amb especial atenció a 'I Say "No"', estant jo en un estat d'eufòria vital a punt de consumar-se, la meva capacitat d'empatitzar era allò era nula. Però tot just començant-ho a entendre, és més senzill resumir que després de trobar-se amb les pròpies misèries a Finnkonevika, una bona resposta a l'estiu és preparar-se que després ve un hivern. Però si és així, benvingut sigui.

dilluns, 29 / juny / 2009

Broken songs on broken amps


he has a picture of her underneath the poster
so he knows that she is there
even though she is not

Broken Record Prayers i un resum qualsevol de Londres.

dimarts, 16 / juny / 2009

Incògnita Tally Ho

Si algú m'explica de què em sona aquesta cançó li dono el cd de l'Instant Coffee Baby, que el tinc repetit.

dimarts, 9 / juny / 2009

Joe (un), Joe (dos), Joe (tres)

Mentre suava al llit llegint m'han vingut unes irrefrenables ganes d'escoltar 'Winter' dels Dodos amb la profunda contradicció que això m'ha suposat, perquè no hi ha res al meu voltant que em recordi ni a hivern ni als Dodos. Com que l'ordinador triga una mica a encendre's i volia escoltar la cançó amb la lletra al davant he posat la cara del disc des del principi i resulta que al cap d'un quart d'hora no he passat de la primera meitat de la primera cançó de la cara, 'Joe's Waltz'. M'he quedat atrapat i també n'he buscat la lletra. No recordava que els Dodos fossin així de depriments i el nom de Joe m'ha encuriosit. He mirat als agraïments del disc i, efectivament, hi ha un Joe. La petita recerca al google que he intentat sobre si algú mai n'havia escrit mai alguna història ha estat patètica. He escrit malament en anglès al buscador, m'han sortit coses molt estranyes i gairebé em cremo els dits. Em conformava amb alguna història falsa per anar a dormir content però desisteixo per ara. Això sí, ja és curiós que incloure el Joe als agraïments -i serà curiós sempre i quan el Joe dels agraïments sigui el mateix que el del vals- quan fins a vint-i-quatre vegades li canten que necessita ajuda. Clar que pot ser que malinterpreti qui és la primera persona però no dono més l'abast que pensar que és el Meric Long. Abans dels vint-i-quatre "you need help", però, el titllen de "no more patient" fins a sis vegades. El "no more patient" és premonitori abans que la cançó es torni boja per acabar en la psicodèlia acústica dels Dodos. El Meric i el Logan perden la paciència i és quan insten al pobre Joe a recórrer a ajuda professional. La cançó s'ha acabat per sisena vegada i he saltat a 'Winter', i l'extrema obvietat m'ha produït un calfred. Tot pren sentit i queda demostrat un cop més l'immens poder de les casualitats, en ocasions per bé, i en ocasions per vergonya.

dijous, 4 / juny / 2009

Llenyataires


'Yours Truly, The Commuter', 'Brand New Sun' i 'Bird Encouraged Him' són tres cançons més que tanco al sac de tendresa commovedora, alegria matinal i optimisme autoinduït per començar un dia sense programació que anirem solventant sobre la marxa i fins demà.

La portada del disc és la cosa més amable que he vist en força temps en matèria de portades. Aquest collage de primària i l'inequívoca referència a Lost m'atrau perdudament, a més del detall del llenyataire. M'explico. Fa molt temps, al voltant dels meus onze-dotze anys, a l'escola em va tocar dibuixar un llenyataire pel pessebre col·lectiu format per trenta figures que acabaríem penjant del suro. Sempre he estat i sóc un negat pel dibuix però allò em va quedar prou digne i des d'aleshores que als (dibuixos de) llenyataires els tinc carinyo. Fond of them. Fond of guai-ou-iu.

dimarts, 2 / juny / 2009

Primavera Sound en SMS


He robat la idea al Lenore. I la foto a la Carlota.

"A la Georgia li van posar un pal d'escombra pel cul quan va néixer i li posaven tònica al biberó. Tu has vist quina cara de mala llet que gasta?" (Yo La Tengo)

"Són com si a Kevin Shields no l'haguessin pegat al cole." (Yo La Tengo)

"Noise noise noise!" (qualsevol dia, qualsevol hora)

"No sabia que un baix podia sonar així". (Lightning Bolt)

"Long Distance Call la segona, un cop més." (Phoenix repeteix cartutxos)

"Els greus són els pinyols d'oliva del pop. Que els bombin, als de so." (Phoenix)

"Tenim tres opcions per demà a l'Auditori: 1) morir; 2) quedar-nos sords; 3) morir. M'han caigut els timpans a terra i no els trobo." (My Bloody Valentine, res a veure amb el FIB)

"Efecte Shields a Jay Reatard. No hi ha ni Cristo."

"My Bloody Valentine s'estan menjant Ponytail". (Fins a l'escenari Pitchfork arribava la tormenta sònica de l'Estrella)

"Visca els que li feien bullying al Kevin." (My Bloody Valentine)

"Como la parten Meneo."

"The Pains Of Temazos" (o Of Being Solapated)

"Lluís Gavaldà a dos metres dándolo tó a Saint Etienne."

"Jason Molina obrint-se pas a Shellac. El Gavaldà sempre ha estat una maricona."

"I pensar que Steve Albini grava discos de La Habitación Roja..."

"Vivian Girls sonen millor en directe que en disc."

"Anem a Bloc Party a petardejar. No jutgis, tot sigui per l'esport."

"Agafa Extraperlo, canvia el cantant per un Jeff Mangum en miniatura però tarat, vestit a lo hippy-MGMT. Tres gotes de LSD i tens Ariel Pink. Tinc tanta calor que torno."

"David-Ivar sembla un amish però és bastant estimable quan diu això de 'try to think about me'." (Herman Dune)

"El volum del baix fa que el millor concert del festival continuï sent Shellac" (Deerhunter)

"Bradford Cox = Kevin Shields empollon que queia bé." (Deerhunter)


dijous, 28 / maig / 2009

Primavera Sound

Tinc els entrepans fets. Els abonaments a la bossa guardats que no me'ls deixi. I 'Kingdom Come' de The Mae Shi m'està fent pujar l'adrenalina i fent-me sentir una mica neng.